Quins artistes han treballat el tòpic?
Els artistes creen peces que involucren sistemes electrònics per tal de denunciar injustícies socials i reivindicar els drets humans.
Cada artista referent mostra una realitat actual on es demostra que l'ésser humà viu en constant observació. Ja no existeix el terme privacitat. Les noves tecnologies han permès a l'estat viure a l'aguait de qualsevol disrupció dins la societat.
Wafaa Bilaal
Iraq
Conegut per la seva obra provocativa basada en grans instal·lacions de vídeo. Els seus projectes mostren la dicotomia del real vs. el virtual. El seu objectiu principal és convertir l'espectador en actiu, que estigui invertit en l'obra de manera directa.
Sadie Barnette
EUA
Fotògrafa, dibuixant i creadora d'instal·lacions a gran escala. La seva obra es basa en l'abstracció de l'espai quotidià i en convertir allò mundà en quelcom imaginatiu i irreal.
Jill Magid
EUA
Considerada com una artista performàtica coneguda per realitzar una obra basada de forma directa en la seva pròpia vida personal. El tema que sol tractar és l'exploració emocional, filosòfica i legal sobre les tensions entre l'individu i les institucions "protectores".
Trevor Paglen
EUA
Artista que domina numeroses disciplines com la creació d'imatges, escultura, periodisme d'investigació, escriptura i enginyeria, entre altres. La seva obra es basa en mostrar el moment històric que vivim i desenvolupar idees per imaginar nous futurs alternatius.
Recursos utilitzats
Imatges i explicacions de les exhibicions dels artistes de referència
L'obra de referència de Wafaa Bilal és Domestic Tension, on l'artista s'integra dins d'una sala adaptada com una habitació. Durant 24h s'encenen unes càmeres de vídeo posicionades a l'habitació i l'espectador pot observar-lo des de casa seva. Alhora, poden connectar-se i parlar amb ell a través d'un ordinador. Si ho desitgen poden posicionar unes pistoles de paintball situades a diferents punts de l'habitació i disparar-lo. L'artista volia mostrar la manca de privacitat que ens aporten les noves tecnologies i la injustícia social que vivien els iraquís amb la guerra civil on no tenien ni casa seva per protegir-se de la lluita.
L'obra de referència de Sadie Barnette és Do Not Destroy, un recull d'arxius del FBI històrics que recullen la història del seu pare. Qui va participar de jove com a militar a la guerra de Vietnam i quan va tornar es va trobar amb la guerra civil contra la Black Community. Es va unir al partit Black Panther, adequant i transformant el seu uniforme de militar en mode de protesta. L'artista denuncia i reclama veritat sobre la història de com la policia va utilitzar forces repressives contra la comunitat per tal de fer desaparèixer al partit i marginalitzar-los.
L'obra de referència de Jill Magid és Evidence Locker, que mostra l'artista en diferents llocs de Liverpool, gravada amb càmeres de vídeo públiques al servei de la policia local. Durant la seva estada de 31 dies a la ciutat va connectar-se amb la policia local i els hi va demanar que la gravessin i la guiessin per indrets amb els ulls tancats a través de per on la veien amb les càmeres de vídeo. Més tard, es va passar 31 dies escrivint formularis per demanar accés al metratge, els exactes que es tarda en què CCTV l'elimini. Va escriure els formularis com si fossin un diari de memòria.
L'obra de referència de Trevor Paglen és Aerial Shot of the National Security Agency, qui es dedica a capturar imatges aèries d'edificis governamentals mai vistos per la societat. Vol mostrar i crear arxiu visual històric d'indrets on grans processos han existit en l'ombra. Segons l'artista, no es posiciona, només recol·lecta imatges del nostre món.